El poder de la ropa en Orlando de Virginia Woolf

Abstract

El present article revisita un aspecte central en moltes de les recerques sobre Orlando (1928), la novel·la de Virgínia Woolf (1882-1941): l’anàlisi del joc vestimentari en el qual participa el seu protagonista al llarg de més de tres segles i la singularitat identitària adquirida per les seves constants mutacions de gènere, els seus canvis de roba i les seves circumstàncies particulars. Partint de la idea que els vestits influeixen en la materialitat del subjecte, en la seva psicologia i en l’adquisició d’una determinada idiosincràsia, aquest estudi proporciona una relectura del polièdric recurs de la roba en la novel·la de Woolf amb la finalitat de ressaltar la modernitat de la proposta literària de l’escriptora i descriure el procés constructiu d’una personalitat híbrida que es va llaurant històrica i espacialment. Més enllà de l’aparent transsexualitat i dels travestismes del personatge, a Orlando preval l’opció de la androginia com a utopia d’una existència que lluita per eludir la tradicional dicotomia sexogenèrica i que és senyal distintiu de tot escriptor i d’un sector important de la moda de la nostra època.

El presente artículo revisita un aspecto central en muchas de las investigaciones sobre Orlando (1928), la novela de Virginia Woolf (1882-1941): el análisis del juego vestimentario en el que participa su protagonista a lo largo de más de tres siglos y la singularidad identitaria adquirida por sus constantes mutaciones de género, sus cambios de ropa y sus circunstancias particulares. Partiendo de la idea de que los vestidos influyen en la materialidad del sujeto, en su psicología y en la adquisición de una determinada idiosincrasia, este estudio proporciona una relectura del poliédrico recurso de la ropa en la novela de Woolf con el fin de resaltar la modernidad de la propuesta literaria de la escritora y describir el proceso constructivo de una personalidad híbrida que se va labrando histórica y espacialmente. Más allá de la aparente transexualidad y de los travestismos del personaje, en Orlando prevale la opción de la androginia como utopía de una existencia que lucha por eludir la tradicional dicotomía sexogenérica y que es seña distintiva de todo escritor y de un sector importante de la moda de nuestra época.

This article revisits a central aspect in many of the researches on Orlando (1928), the novel by Virginia Woolf (1882-1941): the analysis of the dress-up game in which its protagonist participates over more than three centuries and the singularity of identity acquired by his/her constant mutations of gender, changes of clothes and particular circumstances. Based on the idea that clothing influences a person’s materiality, psychology and the acquisition of a certain idiosyncrasy, this study provides a re-reading of the multifaceted resource of clothing in Woolf's novel in order to highlight the modernity of the writer’s literary proposal and to describe the constructive process of a hybrid personality that is forged in time and space. Beyond the apparent transsexuality and transvestism of the character, in Orlando the option of androgyny prevails. This quality is presented as the utopia of an existence that strives to elude the traditional sex-gender dichotomy and that is a distinctive mark of every writer and of an important sector of the fashion of our time.