Please use this identifier to cite or link to this item:
http://hdl.handle.net/10553/130697
Title: | El impacto de la pandemia en la movilidad residencial de Canarias: las peculiaridades de los espacios insulares | Other Titles: | L’impacte de la pandèmia en la mobilitat residencial de les Canàries: les peculiaritats dels espais insulars L’impact de la pandémie sur la mobilité résidentielle aux Canaries : les particularités des espaces insulaires The impact of the pandemic on residential mobility in the Canary Islands: The peculiarities of island spaces |
Authors: | Domínguez Mujica, Josefina Parreño Castellano, Juan Manuel Moreno Medina, Claudio Jesús Rodríguez Rodríguez, Mercedes Ángeles |
UNESCO Clasification: | 5503 Historia de países | Keywords: | Pandemia Islas Canarias Movilidad Variación residencial Segundas viviendas, et al |
Issue Date: | 2024 | Project: | El Equilibrio Territorial Post-Covid-19 en Canarias. Nuevas Estrategias Para Nuevos Tiempos | Journal: | Documents d' Analisi Geografica | Abstract: | La expansión del SARS-CoV-2 originó una gran transformación en la movilidad a escala
global y local, pues a la inmovilidad forzada se sumó la modificación de las pautas de
desplazamiento cotidiano y de variación residencial. La estructura territorial tuvo un papel
decisivo en ella, siendo fundamental la conformación insular en el caso de Canarias. Así,
el objetivo general de esta investigación es la identificación del impacto diferenciado de la
movilidad residencial durante la pandemia, para lo cual se utiliza la Estadística de varia-
ciones residenciales (2019-2021) y una encuesta realizada entre el 26 de abril y el 21 de
junio de 2022 con cuestiones relativas a los procesos migratorios, al cambio de vivienda y
a la segunda vivienda. Los resultados obtenidos matizan las tendencias de movilidad que se
apreciaron en otras áreas de la geografía española a consecuencia del propio carácter insular. The expansion of SARS-CoV-2 led to a great transformation in terms of mobility on a global and local scale, since forced immobility was added to the modification of daily movement patterns and residential variation. Spatial organisation played a decisive role in this, with the insular nature of the Canary Islands being key. Thus, the general objective of this research project was to identify the differentiated impact of residential mobility during the pandemic, for which the Statistics of Residential Variations (2019-2021) were used, as well as a survey carried out between April 26 and June 21, 2022, and the issues covered included migration processes, change of dwelling and second homes. The results obtained added nuances to the mobility trends that were observed in other areas of Spain due to the insular nature of the islands themselves. L’expansió del SARS-CoV-2 va originar una gran transformació en la mobilitat a escala global i local, ja que a la immobilitat forçada s’hi va sumar la modificació de les pautes de desplaçament quotidià i variació residencial. L’estructura territorial hi va tenir un paper decisiu, i en el cas de les Canàries va ser molt important la conformació insular. Així, l’objectiu general d’aquesta investigació és identificar l’impacte diferenciat de la mobilitat residencial durant la pandèmia, i per això utilitza l’Estadística de variacions residencials (2019-2021) i una enquesta realitzada entre el 26 d’abril i el 21 de juny del 2022 amb qüestions relatives als processos migratoris, al canvi d’habitatge i a la segona residència. Els resultats obtinguts matisen les tendències de mobilitat que es van apreciar en altres àrees de la geografia espanyola a conseqüència del caràcter insular mateix. L’expansion du SARS-CoV-2 est à l’origine d’une grande transformation de la mobilité à l’échelle mondiale et locale, puisque l’immobilité forcée s’est ajoutée à la modification des schémas de déplacement quotidiens et à la variation résidentielle. La structure territoriale y a joué un rôle décisif, la conformation insulaire étant très importante dans le cas des îles Canaries. Ainsi, l’objectif général de cette recherche est d’identifier l’impact différencié de la mobilité résidentielle pendant la pandémie. Pour ce faire, elle utilise les statistiques des variations résidentielles (2019-2021) et une enquête réalisée entre le 26 avril et le 21 juin 2022 avec des questions liées aux processus migratoires, aux changements de domicile et aux résidences secondaires. Les résultats obtenus nuancent les tendances de mobilité observées dans d’autres zones de la géographie espagnole en raison du caractère insulaire lui-même |
URI: | http://hdl.handle.net/10553/130697 | ISSN: | 2014-4512 | DOI: | 10.5565/rev/dag.893 | Source: | Documents d'Anàlisi Geogràfica [ISSN 0212-1573, eISSN 2014-4512], (Mayo 2024) |
Appears in Collections: | Artículos |
Items in accedaCRIS are protected by copyright, with all rights reserved, unless otherwise indicated.