Edward Said i l’exili: una mirada en contrapunt

Abstract

This article attempts to analyze the concept of exile in the work of Edward Said. The central idea that our author has of this term is this: even if the term of exile is inconsistent in the metaphorical sense that he defends, it is enriching for intellectual work, since, from this perspective, provides a different vision through which, an exiled intellectual can analyze the historical experience. In other words, Said believes that even authors who are not exiles in real terms and fully belong to their respective societies, can adopt this vision, because, among other things, it provides a distance that allows the critic's opening to a global vision that transcends ideological boundaries so that he can be the others and their culture in their humanistic context. The methodology used in this article aims to put under the light of criticism the interesting, although contradictory, concept of exile that Said proposed as a tool for Cultural Studies. In short, this paper aims at demonstrating the interest of Edward's approximation to the concept of exile. In fact, his own work is largely influenced by authors who have been exiles for excellence, and that somehow determined the kind of criticism that he exerted throughout his life.

Aquest article analitza el concepte de l’exili en el treball d’Edward Said. La idea principal que té l’autor d’aquest concepte és que, encara que l’exili és inconsistent en el sentit metafòric que Said defensa, és enriquidor per al treball intel·lectual perquè, des d’aquesta perspectiva, proporciona una visió diferent a través de la qual un intel·lectual “exiliat” pot analitzar l’experiència històrica. És a dir, Said creu que fins i tot els autors que no són “exiliats” en sentit estricte i pertanyen completament a les seues societats poden adoptar aquesta mirada. Aquest fet ocorre perquè, entre altres motius, facilita un distanciament que permet, per un costat, que el crític s’òbriga a una visió global que traspasse les fronteres ideològiques i, per un altre costat, que es puguen estudiar els altres i les seues cultures en els seus contextos humanístics respectius. Aquest assaig analitza de forma crítica la interessant, encara que contradictòria, visió de l’exili que Said proposa com a eina dels estudis culturals. En síntesi, aquest article pretén donar a conèixer la gran importància de l’aproximació d’Edward al tema de l’exili. De fet, la seua obra està influenciada principalment per autors que han sigut exiliats per “excel·lència”, els quals, d’una manera o altra, determinaren el tipus de crítica que va dur a terme al llarg de la vida

Este artículo intenta analizar el concepto del exilio en el trabajo de Edward Said. La idea central que tiene nuestro autor de este término es la siguiente: aun siendo el exilio inconsistente en el sentido metafórico que él defiende, es enriquecedor para el trabajo intelectual, puesto que, desde su perspectiva, proporciona una óptica diferente a través de la cual, un intelectual ̈exiliado ̈ puede analizar la experiencia histórica. Dicho sea de otro modo, Said cree que, incluso los autores que no son en términos reales ̈exiliados ̈ y que pertenecen plenamente a sus respectivas sociedades pueden adoptar esa mirada. Entre otras cosas, porque aporta un distanciamiento que permite al crítico abrirse a una visión global que traspasa las fronteras ideológicas y que es capaz de estudiar al otro y su cultura en su propio contexto humanístico. La metodología empleada en este ensayo es la de poner bajo la luz de la crítica la visión interesante, aunque contradictoria del exilio, que propone Said como herramienta de los estudios culturales. En síntesis, este ensayo pretende, en cierto sentido, dar a conocer hasta qué punto resulta de suma importancia la aproximación de Edward al tema del exilio. De hecho, su propia obra está mayoritariamente influenciada por autores que han sido exiliados por ̈excelencia ̈ y que, de algún modo, determinaron el tipo de crítica que ejerció a lo largo de su vida