Xarxes fragmentades: migració urbana des de la Ciutat de Mèxic als Estats Units

Abstract

A partir d´informació qualitativa i les dades d´una enquesta representativa de Valle de Chalco-Solidaridad, un municipi de la Ciutat de Mèxic, l´article dóna informació original sobre els processos de migració urbana als Estats Units i el paper de les xarxes socials en contextos urbans. L´article revisa de forma crítica els supòsits teòrics sobre la natura de les xarxes socials a l´emigració mexicana. Fins i tot en un municipi homogeni quant a pobresa i oportunitats d´ocupació, l´article mostra canvis en el perfil dels futurs emigrants en funció de si una llar conté xarxes socials als Estats Units. Les nostres dades suggereixen que les dones urbanes organitzen xarxes socials autònomes, que les persones amb més anys d´educació consideren l´opció de romandre a Mèxic i només opten per emigrar, en cas de tenir el recolzament de les xarxes socials, i la irrellevància dels vincles territorials per a entendre l´emigració urbana mexicana.

A partir de información cualitativa y los datos de una encuesta representativa de Valle de Chalco-Solidaridad, un municipio de la Ciudad de México, el artículo ofrece información novedosa sobre los procesos de migración urbana a los Estados Unidos y el papel de las redes sociales en contextos urbanos. El artículo revisa de forma crítica los supuestos teóricos sobre la naturaleza de las redes sociales en la emigración mexicana. Incluso en un municipio homogéneo en cuanto a pobreza y oportunidades de empleo, el artículo muestra variaciones en el perfil de los futuros emigrantes, en función de si un hogar cuenta con redes sociales en Estados Unidos. Nuestros datos sugieren que las mujeres urbanas organizan redes sociales autónomas, que las personas con más años de educación consideran la opción de permanecer en México, y sólo optan por emigrar, si cuentan con el apoyo de las redes sociales, y la irrelevancia de los vínculos territoriales para entender la emigración urbana mexicana.

By using qualitative data and a representative survey of Valle de Chalco-Solidaridad, a municipality on the periphery of Mexico City, this article provides fresh information on urban migration to the U.S. and the role of social networks in urban settings. The article critically reviews previous theoretical assumptions about the nature of the role of social networks in organizing migration flows. Even if the municipality is very homogeneous in terms of poverty and employment opportunities, the article demonstrates that variations on the socio-demographic profile of the would-be emigrants to the US depend on the household´s social networks. Our data suggests that urban females may organize their own autonomous social networks, the higher educated in cities value their future in Mexico (and only try the adventure further north when they have the support of social networks), and the irrelevance of territorial attachments for understanding urban migration from Mexico.